En aquest article teniu la possibilitat d’escoltar agrupats en un sol espai sonor, la setena part de la ficció dramatitzada basada en la novel·la original de l’escriptor Màrius Mollà. Sota el títol genèric ‘Paciència (Ira)’, podeu escoltar els capítols #43 a #l’Epíleg final, corresponents a la setena part de la novel.la.
EL SOMNI DE LA CIUTAT – SETENA PART: CAPÍTOLS #43 A #L’EPÍLEG FINAL
Màrius Mollà, autor de ‘El somni de la ciutat’ – Va dir l’Antoni Gaudí que “La paciència consisteix a esperar, no pas passivament, sinó treballant amb persistència malgrat no veure propera la solució”.
La ira demana escapar per una o altra escletxa, com el vapor dins d’un recipient on no deixa de pujar la temperatura. No ho sap fer de bona manera, és clar, com de bona manera no ho saben fer els estils d’en Ferran Jufresa o l’Esteban Bragado. I ocupar-se dels que s’embruten les mans demana arremangar-se també. Arremangar-se tot armant-se de paciència i serenor.
ESCOLTEU SETENA PART – PACIÈNCIA (IRA)
Trobeu el vostre espai i escolteu aquesta setena part de l’obra. Us recomanem fer-ho amb auriculars, i poder fer una immersió sonora com cal. Una molt bona oportunitat per endinsar-vos amb un sol traç sonor.
GUIA DE L’OIENT
CAPÍTOL#43 – A l’enterrament del seu pare, en Francesc Jufresa, la Laura no pot evitar els records més dolços viscuts al costat d’aquella figura que ho havia estat tot per a ella. Rememora com li va ensenyar a jugar amb els colors de la natura i aconsegueix a la fi relaxar el gest i somriure a la memòria del pare estimat. La resta de la família està més aviat tibada amb tots els canvis que s’acosten. I en Dimas… en Dimas, sense poder apropar-se a la Laura, té la sensació de trobar-se enmig de la més absoluta solitud…
CAPÍTOL #44 – En Ferran Jufresa necessita descarregar la seva ràbia contra algú. A més a més de senyalar a en Dimas Navarro que la policia ja té un sospitós, l’Àngel Vila, un treballador de l’obrador que ara relacionen amb l’anarquisme, fa responsable el seu subaltern d’haver-li mentit en el tema del Camp de l’Arpa i de no haver tingut cura de la seguretat del taller Jufresa. “No em serveixes de res”, li diu abans que en Dimas se n’acomiadi definitivament.
Mentrestant, els perpetradors del robatori i l’assassinat es troben amb l’home que els va contractar. Lluny de resoldre’s amb el pagament pactat, l’encontre acaba amb la mort a sang freda dels dos lladregots. A l’últim moment, l’ombra encara s’endú la peça d’or blanc que troba a l’abric d’un d’ells…
CAPÍTOL #45 – En Dimas busca per tot arreu l’Àngel Vila, el treballador dels Jufresa que ha passat a ser el sospitós número u per a la policia. A casa de la seva dona, vigilada per dos agents, tampoc hi troba cap resposta, però sí que ho fa quan segueix els policies així que hi ha moviment: a la Barceloneta s’han trobat tres cadàvers en un carreró i un d’ells és el de l’Àngel. Un veí li diu a un periodista que són els perpetradors del robatori de la joieria Jufresa, i els assassins del seu patriarca, i que la policia no ha tingut més remei que abatre’ls quan volien fugir. A en Dimas, però, les explicacions no li encaixen amb el que veu; l’Angel mostra senyals de tortura i a la vista no hi ha res que indiqui que el daltabaix s’hagués produït en aquell carreró…
CAPÍTOL #46 – Els diaris donen per bona l’explicació que els tres cadàvers de la Barceloneta eren els assassins responsables de la mort d’en Francesc Jufresa, però en Dimas continua desconfiant de tot i de tothom. Necessita fer-ho extensiu a la Laura. La troba al taller d’escultura de la Sagrada Família i, encara que ella el rep amb fredor, li fa saber que en tot allò hi ha alguna cosa més i que cal estar alerta, que potser fins i tot ella està en perill…
CAPÍTOL #47 – Després d’advertir la Laura Jufresa que no es refiï de la versió oficial sobre la mort del seu pare, en Dimas Navarro emprèn les seves pròpies perquisicions en relació als pretesos culpables trobats a la Barceloneta. A la vetlla d’un dels malfactors s’assabenta que, definitivament, algú els va contractar per a cometre el robatori… Al Raval, ja a prop del London Bar, en Dimas no s’adona que el segueixen tres perdonavides fins que els té al damunt; sí que reconeix entre ells al Daniel Montero, l’antic contramestre que encara li té jurada. Només l’aparició a temps d’en Manel impedeix que la pallissa acabi pitjor. Els pinxos s’acomiaden advertint-lo que no fiqui el nas on no el demanen…
CAPÍTOL #48 – A la recepció de condol que té lloc a casa dels Jufresa per a les amigues i conegudes de la Pilar hi assisteix també la Berta Bragado, esposa del cap de policia. La Laura no pot evitar fixar-se que porta una agulla de pit que ella mateixa va dissenyar i en la qual el seu pare hi podia estar treballant. Com pot haver anat a parar a mans de l’esposa del policia? Ella diu que li ha descobert al seu marit i que quedarà ben galdós si el que volia era regalar-la a alguna amistançada… Quan la Laura ja s’imagina el seu germà Ferran demanant explicacions al redubtable Bragado, se’ls troba junts parlant al taller de la família. Quan fuig d’allà no s’adona que un vehicle li va al darrera…
CAPÍTOL #49 – La Laura Jufresa, sense saber a qui acudir, recorda les paraules d’en Dimas conforme havia de malfiar-se de tothom. Ignorant que la segueixen homes d’en Bragado, se’n va a trobar en Dimas a casa seva. Quan descobreix com l’han estomacat i ho relaciona amb el que ella mateixa ha descobert, fa marxa enrere respecte les seves prevencions i tornen a caure a l’instant, de manera apassionada, l’un en braços de l’altre…
CAPÍTOL #50 – Les cartes damunt la taula: el cap de policia Esteban Bragado intercepta la Laura i en Dimas i els obliga a anar al taller dels Jufresa. Allà es produeix el pitjor dels encontres quan es descobreix que en Ferran i el cap de policia actuaven en connivència: l’hereu Jufresa arruïnat i el policia pretenien repartir-se el botí del robatori, nogensmenys tot es va torçar amb la mort accidental d’en Francesc i ara el que cal és tapar-ho tot. Però fins i tot en Ferran veu que ja n’hi ha prou de morts innocents i, mig a les fosques, dispara contra el policia, que resulta ferit. Després, ja amb l’arma en mans d’en Dimas, hi ha un intercanvi de trets entre ell i el policia, amb resultat incert…
CAPÍTOL #51 – Com a resultat del tiroteig que ha tingut lloc al taller dels Jufresa, el cap de policia Bragado acaba agonitzant i morint al cap de poc. En Dimas, la Laura i en Ferran, estan sans i estalvis. Malgrat això, quan acaba reaccionant a les paraules dures que la seva germana li adreça, en Ferran s’adona del mal que ha arribat a fer (encara sort que s’ha enfrontat al policia corrupte) i decideix autoinculpar-se. Després de disculpar-se amb en Dimas per la seva actitud d’aquells dies, en Ferran demana quedar-se sol al despatx i mentre escriu la seva confessió detallada no pot evitar llambregar de tant en tant la pistola amb la qual han mort el policia…
CAPÍTOL #EPÍLEG FINAL – (extracte primers línies del capítol original) Què hauria passat a la ciutat de Barcelona si Jesucrist no hagués resistit la temptació del diable quan li va prometre tot allò que veien des de dalt de la muntanya? Què hauria passat si el Haecomnia tibi dabo hagués tingut èxit?
Hauria existit la ciutat tal com la coneixem? O seria ara la seva imatge oposada? Però no com en un llac tranquil en què el mirall retorna per duplicat les coses bones o dolentes que s’hi reflecteixen, sinó, més aviat, com l’autèntica antítesi del Cel a la Terra…
Qualsevol cosa terrible i tenebrosa hauria estat possible, però mai no hauria existit al cor de la ciutat —d’això n’estava convençut en Guillem Navarro—, un temple expiatori tan prominent en grandesa i singularitat…
EQUIP DE PRODUCCIÓ I ARTÍSTIC
Equip de producció: Rosa Moya, narració, adaptació i guió amb l’assessorament del propi autor Màrius Mollà. Mònica Socias, càsting de veus i producció executiva. Disseny gràfic, Samuel Gómez. Josep Maria Solé, adaptació sonora i muntatge tècnic.
Amb les veus de: Albert Bonet, Rosa Oliveros, Joan Maria Vidal, Francesc Hermosilla, Ignasi Rius, Rafael Duarte, Armand Ramos, Job Peró, Anna Merino, Josep Sánchez, Josep Salvat, Pau Melero, Joan Carles Blanc, Anna Plaza, Edu Quindós, Ferran Rull, Sabina Francés, Raquel Martínez, Clara Albina, Glória Tomás, Mònica Socias.
EL SOMNI DE LA CIUTAT_ficció sonora 